Clàusules terra: L’últim rescat a la banca

12/08/2016

 

cort justicia ue

Des de la caiguda de Lehman Brothers, el 15 d’agost del 2008, hi ha hagut pocs dies bons per a la banca espanyola. La jornada d’ahir va ser una de les rares excepcions que s’han donat en aquest temps. L’advocat general de la UE va fer públiques les seves conclusions sobre les clàusules terra amb una gran notícia per al sector financer: no hauran de tornar als clients el que els van cobrar per les clàusules terra des del moment en què van signar les hipoteques. La decisó suposa que els bancs s’estalvien una fortuna, però l’eufòria no pot ser completa. El dictamen del lletrat europeu no és definitiu i li tocarà esperar al tribunal europeu, que resoldrà la qüestió amb una sentència a finals d’any, tot i que les sentències coincideixen amb l’advocacia general en un 80 % dels casos. La resolució ha aixecat un allau de crítiques que torna a posar la banca en el punt de mira de totes les suspicàcies.

La resolució de l’advocat era molt esperada pels clients i els bancs després que les darreres sentències van donar la raó, una rere l’altra, als consumidors. Però el tema clau segueix depenent d’Europa: es tracta de dictaminar si els bancs han de pagar el que van cobrar amb les clàusules terra des del maig del 2013, data a partir de la qual el Tribunal Suprem les va declarar nul·les, o des de l’inici de la hipoteca. El lletrat europeu, Paolo Mengozzi, afirmava ahir que és correcte limitar la retroactivitat al 9 de maig de 2013, cosa que estalvia a les entitats el que havien cobrat per aquest concepte abans d’aquell moment. Però la seva decisió es fonamenta en un aspecte polèmic: l’impacte econòmic que tindria per al sector financer no donar la raó a la banca. Ara caldrà esperar a la sentència definitiva.

En efecte, la resolució demana una retroactivitat “limitada en el temps” perquè té en compte les “ repercussions macroeconòmiques” que tindria tornar tots els diners cobrats de més. Les associacions de defensa dels consumidors ja van protestar en el seu dia contra aquest argument econòmic, que va fer servir el Suprem en el seu moment, perquè entenien que valida un comportament irregular per la senzilla raó que tindria conseqüències greus per als infractors. I a més, es dóna la circumstància que el Codi Civil espanyol estableix que si una clàusula no és vàlida, s’ha d’anul·lar completament, i aleshores caldria rescabalar els diners cobrats des del dia de la firma del contracte.

L’advocat general afirma que aplicar a partir del maig del 2013 l’anul·lació de les clàusules terra és legal, ja que la normativa europea no busca l’“harmonització de les sancions aplicables” ni una “anul·lació retroactiva” de totes les clàusules. A més, les conclusions recullen que aplicar la retroactivitat a partir del maig del 2013 ja és “ una sanció amb efecte dissuasiu” suficient per a la banca. Amb la prohibició d’utilitzar noves clàusules terra del Suprem i el retorn dels diners als damnificats, l’advocat general considera que la sanció ja és justa.

Un cas de magnitud sistèmica

La decisió, si es confirmés, suposaria un enorme baló d’oxigen per a les entitats espanyoles en un moment de vaques magres pels baixos tipus d’interès, especialment per aquelles que són líders en banca minorista. Analistes Financers Internacionals (Afi) va calcular que les entitats van ingressar uns 4.474 milions entre novembre de 2009 –quan el sector va començar a comercialitzar-les– i el maig de 2013.

Però el ball de xifres és important: Goldman Sachs calcula que les entitats espanyoles haurien de pagar 3.000 milions d’euros més dels que ja tenen aprovisionats si es veiessin forçades a tornar les clàusules terra des del primer dia. La xifra creix fins als 7.500 milions, segons els càlculs que el BBVA va incloure en la seva defensa del cas; i Adicae és qui eleva més la xifra i l’apropa als 20.000 milions, és a dir, gairebé el que va costar el rescat de Bankia.

Per entitats, el BBVA és el més exposat, perquè és el que té més actius hipotecaris i hauria d’afrontar un cost de 1.815 milions. També seria un cop dur per a CaixaBank, el primer banc català, ja que li suposaria 660 milions. Per darrere hi ha Popular i Bankia, que tindrien un impacte de 334 i 160 milions, respectivament. No és estrany, doncs, que CaixaBank i Popular (a més del Sabadell) estiguessin entre els valors de l’Íbex-35 que més van pujar ahir.

Incredulitat i indignació

L’associació de consumidors Facua va titllar d’“ indignants i grotesques” les conclusions de l’advocat general de la UE i lamentava la seva “extraordinària sensibilitat” pels interessos dels bancs “i no amb els de les famílies que han estat víctimes d’un frau de milers de milions”. Facua també qualificat d’“aberrant” que, en les al·legacions presentades, el govern espanyol defensés els interessos del sector financer.

Mentre les entitats i patronals del sector celebraven el posicionament en favor del que va decidir el Suprem, l’OCU demanava al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que deixi de banda arguments polítics i econòmics i es limiti “exclusivament” a aplicar la llei, que estableix “clarament” la nul·litat d’aquestes clàusules.

Diferents bufets d’advocats van explicar la decisió assenyalant el Brexit com a factor decisiu. El soci-director de Navas&Cusí, Juan Ignacio Navas, afirmava que “el context europeu de la resolució és de xoc. No es poden pretendre resolucions ordinàries en contextos d’excepcionalitat”, afirmava. “ Luxemburg no ha fet el que és desitjable, sinó el que és responsable”, afegia. La decisió d’ahir ha de ser refrendada, però la impressió era ahir que la banca ha rebut un nou rescat.