Famílies i estrangers guanyen quota en la compravenda d'habitatges durant 2015

 

anuncirus

Famílies i estrangers guanyen quota en la compravenda d'habitatges el 2015 per segon any. Segons l'anuari immobiliari 2015 del Col·legi de Registradors, les compravendes d'habitatges realitzades per les famílies van representar el 87,3% de totes les operacions efectuades en 2015, fet que suposa un 2,6% més, alhora que la compra de pisos per estrangers va marcar un nou màxim històric a l'copar el 13,18% del total de transaccions.

L'Estadística Registral Immobiliària mostra la creixent importància dels compradors estrangers en el mercat de l'habitatge. En concret, les seves adquisicions d'habitatge van representar de mitjana anual el 13,2% de totes les operacions registrades el 2015, sumant el setè any consecutiu de creixement des del 4,2% de 2009, que va marcar el punt més baix. D'aquesta manera, la compra d'habitatge per estrangers ha mantingut la seva "favorable evolució" durant l'any 2015, donant lloc a un nou màxim històric interanual de compra d'habitatge per estrangers a situar-se per sobre del 13,01% de l'any 2014.

Per comunitats autònomes, la participació de ciutadans estrangers s'observa especialment en les àrees geogràfiques turístiques per excel·lència: Balears (35,6% del total de compravendes realitzades a la comunitat són protagonitzades per estrangers), seguida de les Canàries (28,1%) i la Comunitat Valenciana (26,4%). Com a contrapunt, amb menor presència d'estrangers en les transaccions, se situarien Galícia (0,6%), Extremadura (0,8%) i Castella i Lleó (1,4%).

Després de les recents reformes legislatives que possibiliten la concessió de permisos de residència a estrangers que realitzin una o diverses adquisicions immobiliàries per un import conjunt igual o superior a 500.000 euros, l'anuari inclou una segmentació en aquest sentit. Aquestes operacions d'habitatges d'elevat valor han suposat el 5,2% del total de compravendes realitzades per estrangers, similar a 2014 i superior al 4,7% de 2013. D'elles, el 62% han estat de ciutadans comunitaris i el 38% restant de no comunitaris, amb un descens sobre 2014, any en el qual aquests últims van arribar el 44,9%. Per regions, destaca de nou Balears, amb el 16% d'operacions per sobre de 500.000 euros.

L'Anuari de l'Estadística Registral Immobiliària analitza també la utilització de l'habitatge com a bé d'inversió o d'ús, a través del temps mitjà de possessió dels seus propietaris quan la van vendre. Les compravendes amb període de possessió superior a cinc anys han passat del 43,7% el 2007 al 80,7% del total el 2015. Per contra, les operacions amb període de possessió inferior a cinc anys van passar del 56,3% al 2007 al 19,3% el 2015. Amb petits alts i baixos, el temps mitjà de possessió ha augmentat de 7 anys i 10 mesos el 2008 a 12 anys i 7 mesos de 2015, fet que suposa un 62% més.

Pel que fa a les característiques de superfície dels habitatges adquirits, els compradors es continuen decantant per habitatges de mida mitjana o mitjana-gran. En concret, els habitatges de menys de 40 metres quadrats representen el 3,7% de les operacions, seguides de les de 40-60 metres quadrats, amb el 17,1%.

D'aquesta manera, el 80% restant es correspon amb els habitatges de 60-80 metres quadrats (29,1%) i les de més de 80 metres quadrats, que van protagonitzar per si mateixes el 50,1% de les adquisicions. Per comunitats autònomes, destaquen Navarra i Extremadura, on dos terços dels habitatges adquirits tenen més de 80 metres quadrats. En la banda oposada es situarien Catalunya i Canàries, on dos terços estarien per sota d'aquesta superfície.

Menys compres d'empresa

Les dades dels registradors mostren que, davant l'augment de la quota en la compravenda d'habitatges, les empreses continuen perdent pes en el mercat immobiliari, ja que van protagonitzar el 12,7% de totes les operacions de 2015, davant del 15,3 % de 2014 i el 21,9% de 2013, tot i que superen encara àmpliament el volum de 2007 (5,1%).

La distribució de compravendes entre persones físiques i jurídiques no és homogènia a tot Espanya. Canàries, Múrcia i Catalunya són les comunitats autònomes en què les empreses tenen un major pes en les operacions d'habitatge, mentre que País Basc, Extremadura, La Rioja i Astúries són els territoris on el protagonisme dels particulars és més elevat.