Hisenda descobreix un frau en el cadastre de gairebé 1,7 milions d'immobles des 2014

26/07/2016

El Ministeri d'Hisenda ha descobert un veritable 'tresor' ocult en el Cadastre, la regularització iniciada el 2014 ha culminat la seva primera fase el passat 20 de juliol amb uns resultats realment esgarrifosos. El frau en el padró urbà i rústic dels municipis és dels que fan època perquè només en aquests dos anys i mig s'ha descobert un frau de gairebé 1,7 milions d'immobles en un total de 4.340 localitats repartides per tot Espanya, a excepció de les comunitats forals del País Basc i Navarra.
Els ajuntaments són els grans beneficiaris d'aquest programa d'actualització cadastral que abasta a un total de 6.331 municipis, un 83% de tots els que existeixen a Espanya. D'aquesta xifra, la regularització està ja culminada en 4.154 localitats, en tant que es manté en curs en altres 456 i ha estat iniciada recentment a 1.721. Les inspeccions efectuades mitjançant sistemes de vigilància espacial, que inclou la utilització de drones, han arribat al 82% dels immobles de tot el territori nacional.
A part de la taxa de 60 euros que cobra el Cadastre per cada immoble, el principal ingrés fiscal que es deriva d'aquestes actuacions resideix en l'aplicació de l'Impost de Béns Immobles, el cèlebre IBI que perceben els ajuntaments. D'acord amb les dades oficials d'Hisenda, la recaptació extraordinària acumulada durant els dos últims anys i mig gràcies al pla de regularització ascendeix a 1.254 milions d'euros, fet que suposa un resultat superior en un 24% a les previsions establertes inicialment.
Aquest import ajuda a explicar la satisfactòria evolució de les corporacions locals a Espanya, que van arribar l'any passat un superàvit de 4.765 milions d'euros, equivalent al 0,44% del PIB. Tot això en un exercici saldat pel conjunt de les administracions públiques amb un dèficit del 5,08%. En 2016 l'objectiu previst dins el Programa d'Estabilitat que es negocia amb Brussel·les estableix un nivell del 0% per a les entitats locals, si bé les dades de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef) han arribat a estimar un nou superàvit entre el 0 , 3 i el 0,6%.
Els ajuntaments han trobat en l'actualització del Cadastre una font permanent de recursos, que s'inscriu dins de la política de lluita contra el frau fiscal empresa pel Ministeri d'Hisenda. No en va, el nombre d'immobles que han estat aflorats per al gravamen municipal equival al 8,6% de tots els actius immobiliaris fins ara inscrits en el padró. D'aquesta manera, el registre administratiu de cada municipi s'incrementa en un 3%, el que garanteix una recaptació per IBI que suposa 16 euros d'ingressos per cada euro invertit en el pla de regularització.
Les xifres en poder d'Hisenda demostren que dins dels 4.154 municipis que han culminat el programa d'inspecció un 69% de la omissions regularitzades es corresponen amb noves construccions (33%), ampliacions i rehabilitacions (31%) i piscines sense declarar (5 %). Un altre 29% addicional es deu a reformes i canvis d'ús que també constitueixen un tipus de frau bastant corrent a Espanya. Els actius aflorats pel Cadastre s'estenen per tota la geografia nacional, amb especial incidència a Andalusia, que suma més de 373.224 immobles regularitzats tant urbans com rústics; Galícia, amb 213.017; Castella i Lleó, amb 164.141; Comunitat Valenciana, amb 149.749; Castella-la Manxa, amb 141.135, i Catalunya, amb 130.115.
Els resultats econòmics derivats d'ingressos obtinguts per IBI mostren, però, una major concentració en la seva distribució per comunitats autònomes. En concret, els ajuntaments andalusos han comptabilitzat un increment total de la quota íntegra de l'impost de gairebé 307 milions d'euros, mentre que els municipis de la Comunitat Valenciana han aconseguit 141 milions addicionals i els de Catalunya altres 138 milions. Els ajuntaments de Castella-la Manxa sumen 92 milions mentre que els de Galícia recapten poc més de 90. La Comunitat de Madrid ha obtingut 38,8 milions addicionals per a les arques dels seus municipis, on s'han regularitzat prop de 50.000 immobles.
El repartiment per províncies situa a Lugo com la primera localitat d'Espanya en nombre d'immobles que han estat regularitzats (85.289), seguida de Màlaga (69.926) i La Corunya (68.702). A continuació figuren Alacant (66.333) i València (61.679). El top-ten municipal el completen Badajoz (60.582), Sevilla (59.986), Còrdova (59.256), Toledo (58.570) i Santa Cruz de Tenerife (50.143). Pel que fa a les dues grans capitals, Madrid suma 49.864 immobles mentre que Barcelona comptabilitza 48.974 omissions descobertes aquests dos anys i mig pel Cadastre.
En recaptació el premi gros se l'emporta Alacant (73.800.000) per davant de Màlaga (62,5) i Barcelona (60,8). A continuació apareixen els ajuntaments de Múrcia (59,2), Còrdova (52,5), València (47,3), Las Palmas (46,6) i Cadis (46,1). La llista dels deu majors beneficiaris la tanquen Sevilla (45,3) i Santa Cruz de Tenerife (42,8). En total, els ingressos per increment total de la quota íntegra de l'IBI a les localitats acabades de regularitzar arriben a una xifra de 1.206 milions d'euros. Tota una veta que, de ben segur, seguirà produint 'mineral' a mesura que avanci i culmini el procés en els altres 2.177 municipis que encara romanen sota la lupa d'Hisenda.