L’ Ajuntament veu perillar la mina d’or de les plusvàlues

06/12/2016

L’ Ajuntament veu perillar la mina d’or de les plusvàlues.

 

L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys urbans (IIVTU), més conegut com a plusvàlua, grava l’augment del valor dels actius immobiliaris de les poblacions, és a dir, bàsicament la revalorització dels pisos. Segons els càlculs de les empreses taxadores, els pisos entre el 2007 i el 2015 van perdre entre el 30 % i el 45 % del seu valor. Però curiosament els ingressos dels municipis per aquest impost -malgrat que va caure la venda dels pisos i el seu valor- no va parar de créixer.

Segons les dades dels ministeris de Foment i d’Hisenda, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona la recaptació per aquest impost va pujar a 431milions d’euros en els tres últims anys. En concret van ser 114,4 milions el 2013, 145,7 milions el 2014 i 169,7 milions el 2015. Una evolució que va en la línia de la recuperació del mercat immobiliari, tot i que, cal recordar, els preus encara estan molt per sota dels anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària.

Aquests ingressos, però, poden perillar. En primer lloc, perquè el Tribunal Constitucional té pendents de resoldre dues qüestions d’inconstitucionalitat sobre aquest tema presentades per jutges del País Basc. I en segon lloc perquè, al marge d’aquesta resolució, molts tribunals s’han anat pronunciant a favor dels contribuents i en contra dels ajuntaments. L’argument és clar: no es pot meritar l’impost si hi ha minusvàlues, perquè el fet pel qual es tributa és el guany que s’obté entre la compra del pis i la seva venda al cap d’un temps. I en els últims anys ha passat el contrari: s’han perdut diners.

El problema és la fórmula per calcular el tribut. Es parteix del valor cadastral i se li aplica un coeficient en funció del temps que s’ha gaudit del bé. A la quantitat resultant se li posa el tipus impositiu, que varia segons l’ajuntament, però el màxim és del 30 %. Això fa que encara que el pis hagi perdut valor sempre surti a pagar. Però molts tribunals -entre els quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i diversos jutjats contenciosos de Barcelona- han dictat sentències en què es dóna la raó al contribuent i s’anul·la la liquidació.

Fórmula errònia

Álvaro Benejam, advocat del despatx BMO que ha portat molts casos d’aquest tipus, indica que el problema és que la fórmula per calcular la base de l’impost es va fer “en un moment en què el valor dels pisos sempre pujava”. Segons els seus càlculs, a l’Ajuntament de Barcelona les liquidacions per plusvàlues han augmentat un 20 % cada any des del 2012. Però malgrat que la majoria dels contribuents que presenten recurs acaben guanyant el plet, “només un 1 % dels afectats reclamen la devolució i, per tant, els ajuntaments es queden els diners que no són reclamats”.

Perquè, segons assegura aquest advocat, el 95 % dels casos en què es presenta recurs s’acaben guanyant. Això sí, primer s’ha de liquidar l’impost i després cal presentar la reclamació, arribant als jutjats si cal, per obtenir la devolució. “En cas contrari -indica el lletrat- l’Ajuntament podria iniciar la via executiva i fins i tot embargar els comptes del contribuent”.

431 milions en tres anys

Aquest advocat explica que el pagament d’aquest impost afecta sobretot els petits propietaris, perquè els grans operadors del mercat immobiliari fan les seves reclamacions. Algun ajuntament, com el de Navata (Alt Empordà), ha optat per no cobrar aquest impost, però la majoria dels consistoris el mantenen amb la formulació actual, que obliga els contribuents a pagar encara que no hagin tingut guanys. Per fer-se’n una idea, l’Ajuntament de Barcelona ha recaptat 431 milions per l’IIVTU els últims tres anys. I segons les dades del govern espanyol, el 2015 aquest impost va aportar uns ingressos de 429 milions d’euros als ajuntaments andalusos, 405 milions als catalans, 346 milions als de la Comunitat de Madrid i 256 milions als del País Valencià.

Les dades recopilades per BMO Advocats són clares. Del gener del 2009 al gener del 2014 la recaptació total per plusvàlues dels ajuntaments espanyols va augmentar en gairebé 1.000 milions d’euros. Per contra, el preu de l’habitatge va caure en gairebé 500 euros el metre quadrat.

“Des del 2008 fins al 2015 la mitjana del preu de l’habitatge a Espanya ha caigut en un 30 % i, tot i així, la recaptació de les plusvàlues dels ajuntaments ha augmentat aproximadament un 100 %”, diu Benejam.

Per evitar l’efecte pervers que té la fórmula de càlcul de la plusvàlua, basada en el valor cadastral, Álvaro Benejam considera que seria més ajustat fer una taxació comparativa, és a dir, que professionals qualificats calculessin quant valia el pis en el moment de l’adquisició i, a partir d’aquesta valoració, establir si el propietari realment ha tingut guanys o pèrdues durant el temps en què ha disposat del bé.