Què has de saber abans de cobrar la clàusula terra

 La data ha arribat. Des d’aquesta setmana, els afectats per clàusules terra poden apropar-se al seu banc a informar-se de quina quantitat té intenció de tornar-los l’entitat dels diners que els van cobrar per aquest concepte. Les successives sentències del Tribunal Suprem, de la justícia europea i el mecanisme impulsat pel govern espanyol han propiciat que s’automatitzi el que fins ara es feia exclusivament per la via judicial. Els bancs han hagut de fer els deures i, en els casos on admetin que la clàusula va ser abusiva, hauran de fer una oferta. Aquestes són les qüestions bàsiques a què han de prestar atenció els clients.

D’entrada, esperar l’oferta del banc

Fins i tot aquells clients que ignoren si tenen clàusula sòl poden anar a la seva oficina i preguntar-ho al banc. Les dades estan informatitzades i l’entitat ha de donar resposta a aquest fet i a si s’ofereix alguna compensació al client. Per saber si aquesta quantitat és justa, Carmen Jover, professora de la Barcelona School of Maagement de la UPF, recomana haver-ho consultat prèviament a alguns dels simuladors que es poden trobar per internet. Un exemple teòric:en una hipoteca de 100.000 euros a 25 anys signada el 2008 amb un terra al 5 %, el client ha pagat 7.200 euros de més, incloent el capital no amortitzat i l’import pagat de més en les quotes. Si el client hi està d’acord, l’entitat té tres mesos per pagar.

Quan no hi ha acord, negociar o via judicial

Si el banc considera que en un cas té raó i que la clàusula era correcta perquè el client en va ser ben informat pot negar-se a fer cap oferta concreta. També pot ser que ofereixi una xifra que el client consideri insuficient. En aquest escenari, Jover recomana obrir un escenari de negociació o anar a la via judicial. Les discrepàncies, però, les veu poc probables:“El càlcul d’uns i altres hauria de ser força semblant”. En aquesta fase els experts sí recomanen que els afectats busquin l’ajuda d’advocats o assessors fiscals.

Atenció a la fiscalitat dels diners recuperats

Jover posa l’accent en l’aspecte fiscal de la devolució. Si en el seu dia el client es va deduir el que pagaven per la clàusula terra com a despesa en cas de lloguer o activitat econòmica ho ha de regularitzar. “Cal ser curosos, perquè Hisenda té tota la informació”, recorda Jover. En uns casos cal fer una declaració complementària de la renda dels anys on es van pagar i deduir les clàusules terra;en d’altres, n’hi ha prou d’incloure-ho a la renda de 2017. Això s’ha de fer sense sancions, i Jover recomana fer-ho amb un assessor fiscal.

Els bancs volen evitar el pagament en efectiu

Entitats com el Banc Sabadell, que aquest dilluns ja obria el procediment amb escassa afluència de clients a les oficines, han fet públic que miraran d’evitar la devolució en efectiu. Això passaria, per exemple, per descomptar els diners d’una hipoteca o un altre tipus de prèstec. La decisió té una explicació comptable: si el banc retorna una quantitat en efectiu, aquests diners consumeixen provisions, que afecten els resultats dels bancs, però si ho descompten, no. El càlcul del Banc d’Espanya era que en total les entitats haurien de tornar com a màxim uns 4.200 milions d’euros.